La querella
presentada per la Junta d’Extremadura contra Lluís Sunyé és
perquè presumptivament va incórrer en allò que preveu l’article
543 del Codi Penal, que castiga l’ultratge o ofensa a Espanya o a
les seves Comunitats Autònomes.
L’ofensa
o ultratge és un acte molt difícil d’objectivar, que depèn del
sentiment de la persona ofesa. No podem dir que hi ha hagut una
ofensa si no hi ha una persona que s’ha sentit ofesa. És totalment
subjectiu.
Des d’aquest
punt de vista considero que per tal que hi hagi un delicte d’ultratge
o ofensa s’ha de poder objectivar una mica el sentiment de la
persona ofesa. Ha de ser alguna cosa més que una declaració d’un
sentiment del presumpte ofès. Opino que, si no en resulta un
perjudici socialment o públicament demostrable no hi ha d’haver
delicte, encara que la persona ofesa se senti molt ofesa.
Tot això que dic
és pensant en una persona. O un grup de persones enteses com a un
nombre d’individus, no com a ens col·lectiu. No m’imagino una
entitat amb sentiments, els sentiments són de les persones. Per això
no he entès mai que es pugui ofendre una societat mercantil, una
associació o una Comunitat Autònoma.
I per tant no
comprenc l’article 543 del Codi Penal Espanyol. Fixeu-vos que
aquest article no està dins del títol XI, Delictes
contra l’honor
(injúries i calumnies), sinó dins del títol XXI, Delictes
contra la Constitució,
i dins del capítol VI, Ultratges
a Espanya,
capítol que només té un article: el 543. És a dir, que és un
article únic, dins d’un capítol fet a mida, per a castigar una
acció que no m’entra al cap que pugui ser delicte.
Però, a més a
més, el to de la vinyeta presumptivament ofensiva és aquell de “al
revés te lo digo para que me entiendas”.
Penso que el missatge només constata que els extremenys són
beneficiaris de la balança fiscal, i si això és ofensiu encara ho
és més quan ens diuen que els catalans som insolidaris. I no paren
de dir-ho.
Allò que jo
trobo molt ofensiu és la postura del govern espanyol, que amb
l’Estatut reconeix un deute amb Catalunya que el pagarà quan
vulgui, i mentre tant fa pagar un interès pels diners que avança
per altres conceptes. El cinisme d’aquest plantejament també
podria cabre a l’article 543 com una ofensa a Catalunya.
Tornant
al començament, crec que la querella s’hauria d’haver arxivat
per una causa objectiva: cap comunitat autònoma, nació o societat
té la pell tan fina. Només són ganes de tocar el voraviu.
Eduard
Rovira Gual