ERC

3/7/13

Ofenses i ultratges


La querella presentada per la Junta d’Extremadura contra Lluís Sunyé és perquè presumptivament va incórrer en allò que preveu l’article 543 del Codi Penal, que castiga l’ultratge o ofensa a Espanya o a les seves Comunitats Autònomes.

L’ofensa o ultratge és un acte molt difícil d’objectivar, que depèn del sentiment de la persona ofesa. No podem dir que hi ha hagut una ofensa si no hi ha una persona que s’ha sentit ofesa. És totalment subjectiu.

Des d’aquest punt de vista considero que per tal que hi hagi un delicte d’ultratge o ofensa s’ha de poder objectivar una mica el sentiment de la persona ofesa. Ha de ser alguna cosa més que una declaració d’un sentiment del presumpte ofès. Opino que, si no en resulta un perjudici socialment o públicament demostrable no hi ha d’haver delicte, encara que la persona ofesa se senti molt ofesa.

Tot això que dic és pensant en una persona. O un grup de persones enteses com a un nombre d’individus, no com a ens col·lectiu. No m’imagino una entitat amb sentiments, els sentiments són de les persones. Per això no he entès mai que es pugui ofendre una societat mercantil, una associació o una Comunitat Autònoma.

I per tant no comprenc l’article 543 del Codi Penal Espanyol. Fixeu-vos que aquest article no està dins del títol XI, Delictes contra l’honor (injúries i calumnies), sinó dins del títol XXI, Delictes contra la Constitució, i dins del capítol VI, Ultratges a Espanya, capítol que només té un article: el 543. És a dir, que és un article únic, dins d’un capítol fet a mida, per a castigar una acció que no m’entra al cap que pugui ser delicte.

Però, a més a més, el to de la vinyeta presumptivament ofensiva és aquell de “al revés te lo digo para que me entiendas”. Penso que el missatge només constata que els extremenys són beneficiaris de la balança fiscal, i si això és ofensiu encara ho és més quan ens diuen que els catalans som insolidaris. I no paren de dir-ho.

Allò que jo trobo molt ofensiu és la postura del govern espanyol, que amb l’Estatut reconeix un deute amb Catalunya que el pagarà quan vulgui, i mentre tant fa pagar un interès pels diners que avança per altres conceptes. El cinisme d’aquest plantejament també podria cabre a l’article 543 com una ofensa a Catalunya.

Tornant al començament, crec que la querella s’hauria d’haver arxivat per una causa objectiva: cap comunitat autònoma, nació o societat té la pell tan fina. Només són ganes de tocar el voraviu.

Eduard Rovira Gual