Nota de premsa: Torredembarra necessita un canvi d’estil de fer política i un canvi de gestors polítics

Torredembarra, dijous 4 de juliol de 2013

COMUNICAT DE PREMSA

ERC: ‘Torredembarra necessita un canvi d’estil de fer política i un canvi de gestors polítics’

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Torredembarra ha fet balanç del que portem de mandat municipal, encara que “no podem deixar de lligar aquests dos anys amb els tres anteriors, en els quals ja va començar la manera de fer d’avui del govern de Daniel Masagué”. La principal conclusió és que ‘Torredembarra necessita un canvi d’estil de fer política i un canvi de gestors polítics’.

Els dos regidors, Eduard Rovira i Montserrat Gasull, han repassat diversos temes i han acabat amb el que, segons ERC, li cal a Torredembarra:

1. Una gestió municipal i política oberta, pública i transparent.
2. Un estalvi de despeses innecessàries per invertir en béns i serveis a la via pública i als habitants. Despeses innecessàries són per exemples els lloguers altíssims, l’assessoria externa i advocats externs i el que es paga per productivitats.
3. Amb casos de necessitats socials com ens trobem ara, crear ajudes i fer d’intermediaris en molts problemes que té ara la societat. (banc d’aliments, menjadors socials i borses de treball per gent amb veritables necessitats, etc).
4. Política de personal necessària, justa i coherent amb sistemes públics de selecció de personal. En conseqüència, realitzar una nova Relació de Llocs de Treball.
5. Optimitzar les inversions fetes i acabar en la mesura del possible les que no ho estan.
6. Revisar els darrers contractes i la licitació per concurs de la resta, perquè estan tots caducats
7. Recuperar, malgrat que pugui ser difícil, els diners per reformar l’antiga Carretera N-340, per un cantó, i per l’altre el Camí de Ronda que havia de fer Direcció Gral. Costes.
8. Una promoció econòmica i turística adequada i necessària amb plans a llarg termini, mitjançant un Pla socioeconòmic que englobi totes les fonts de recursos del municipi: Comerç, Turisme, Industria.
9. Optimitzar, organitzar i agilitzar la gestió municipal i totes les àrees de treball.

Donat el nombre de temes tractats, us reproduïm resumit les qüestions analitzades.

Pacte de mandat

El pacte de mandat de l'actual govern està inspirat en la concessió de regidories a canvi de seguidisme de la voluntat de l'alcalde. D'aquest seguidisme incondicional, Masagué en diu “ganes de treballar”. L’alcalde mai ha debatut res amb ERC. Ja tenia la majoria que volia i l’aplica com un rodet.

Regles de joc

Un cop assegurada la majoria suficient al plenari, l'alcalde va reduir totes les possibilitats de participació al mínim (els Plens són bimensuals, abans eren un al mes). No fa reunions amb l’oposició per tractar temes de ciutat, a diferència d’ERC que quan governava fèiem reunions amb l’oposició de tots els temes (per exemple, quan es projectava el pàrquing Filadors per anar a concurs, ens vam reunir 6 vegades amb l’oposició). Això l’alcalde, que és regidor d’Urbanisme, no ho ha fet mai.

Quan demanem la informació, directament és censurada, demorada o no ens la donen. Actualment, l’alcalde posa com a excusa que l’hem denunciat a Fiscalia per no respondre a les preguntes del Ple. Però abans que la fiscalia s’hi posés, ja responia poc i malament. I a més d’això, ERC remarca que Daniel Masagué, quan no era ni regidor, va portar el tema del contracte de l’aigua de Torredembarra als jutjats. Ell que es queixa tant, va fer una cosa pitjor: anar contra els interessos de tot el poble. Sent un ciutadà de peu, no regidor, va voler aturar als jutjats el canvi de forma de gestió dels serveis municipals d'abastament d'aigua i clavegueram. Però el jutge va arxivar el recurs de Masagué.

No hi ha una planificació global per tal de buscar el benefici general, sinó un “sobre la marxa” d'anar tapant forats i arreglar detalls. Cap contracte, cap procediment, cap obra, etc. Si n’hi ha alguna, es fa a dit. I els treballadors també contractats a dit.

La gestió del personal del govern es basa en la inèrcia i les productivitats. I el que cal és una nova relació de llocs de treball perquè tothom sàpiga què ha de fer i què guanyarà per fer-ho, i no dependre d’una falsa productivitat.

Recriminem les dedicacions exclusives dels regidors que no estan justificades de cap manera. I recriminem que encara a dia d’avui la ciutadania no sap els sous dels seus càrrecs electes.

Situació econòmica

Des que CiU i els seus socis governen, no han aprovat cap proposta de l’oposició en els pressupostos. Quan Masagué va entrar a governar, la ràtio d’endeutament era del 90%. Ara és més del 120%. L’augment de l’endeutament és perquè el govern de Masagué ha demanat 5.000.000 d'euros en nous crèdits. Per pagar les desviacions de pressupost de Cal Maiam i el pàrquing Filadors, que són 900.000 i 1.500.000. Són 2.400.000 euros de desviació en dos execucions sota el seu mandat i plena responsabilitat. La diferència fins a 5 milions demanats en crèdits no sabem a què es destina.

A banda, també va refinançar el deute existent amb unes condicions que suposarà 3.000.000 d’euros més en despeses financeres de l’Ajuntament fins al 2028

Àrea d’urbanisme

A Torredembarra no necessitem societats públiques municipals, i menys en l’àrea d’urbanisme. El govern està creant una societat pública que gestionarà urbanisme. És contradictori que el mateix alcalde hagi dit que l’urbanisme no funciona quan ell va nomenar un coordinador d’urbanisme, amb un contracte d’alta direcció, imposat per CiU i que presumiblement serà el gerent de la societat municipal.

Obres d'aigua i clavegueram

Pel que fa a obres, l’equip de govern està lluint les que van lligades al contracte de l’aigua i no diu mai que les inversions d’aquest contracte vénen derivades del concurs de la concessió endegat durant el nostre mandat 2003-2007. La mateixa concessió obligava a 13 milions d'euros en inversions. L’alcalde llueix haver-ne negociat 17. Però no hem vist cap document on detalli aquest diferencial de quatre milions d’euros en obres o no sabem en què es destinaran.

Les modificacions que ha fet el Sr. Masagué després de la signatura del contracte, suposen una gran quantitat de milions d’euros per l’empresa, la qual, segons calculem, guanyarà més de 20 milions d’euros extres. Les modificacions del contracte només hi compten els beneficis per l’empresa i cap pel municipi.

L’herència del milió d’euros de l’edifici Lluís Companys

L’alcalde Masagué va deixar acabar l’edifici en qüestió sense cap vigilància. L’Ajuntament de Torredembarra va haver de pagar 64.000 € més de sanció del Jutjat per no complir la sentència que indemnitzava l’empresa de la regidora Maria Dolors Toda. Però a banda d’això, l’alcalde va pactar amb ella i en el passat mandat li va donar les competències d’Urbanisme i Obres. A més, li ha perdonat l’execució de sentències judicials que perjudicaven els interessos de l’empresa de la regidora.

Auditori i desviacions del pressupost inicial

El govern de Masagué no va seguir el pla d’obres previst i l’obra va anant fent desviacions i preus contradictoris. Va haver de parar-la quan tenia una desviació del pressupost d‘un milió i mig d’euros. Després l’ha abandonat i ara l’auditori està destrossat.

Ara bé, el milió i mig de desviació li serveixen d’excusa però, paral·lelament, el govern ha acceptat sense fer modificacions de projecte –tot i que per llei això calia- unes desviacions dels pressupostos d'1.500.000 d'euros del pàrquing Filadors i de 900.000 euros de la remodelació de la sala Cal Maiam. Aquesta s’ha acabat amb desviació de pressupost però alguns detalls del projecte inicial no s’han realitzat.

Ofenses i ultratges

La querella presentada per la Junta d’Extremadura contra Lluís Sunyé és perquè presumptivament va incórrer en allò que preveu l’article 543 del Codi Penal, que castiga l’ultratge o ofensa a Espanya o a les seves Comunitats Autònomes.

L’ofensa o ultratge és un acte molt difícil d’objectivar, que depèn del sentiment de la persona ofesa. No podem dir que hi ha hagut una ofensa si no hi ha una persona que s’ha sentit ofesa. És totalment subjectiu.

Des d’aquest punt de vista considero que per tal que hi hagi un delicte d’ultratge o ofensa s’ha de poder objectivar una mica el sentiment de la persona ofesa. Ha de ser alguna cosa més que una declaració d’un sentiment del presumpte ofès. Opino que, si no en resulta un perjudici socialment o públicament demostrable no hi ha d’haver delicte, encara que la persona ofesa se senti molt ofesa.

Tot això que dic és pensant en una persona. O un grup de persones enteses com a un nombre d’individus, no com a ens col·lectiu. No m’imagino una entitat amb sentiments, els sentiments són de les persones. Per això no he entès mai que es pugui ofendre una societat mercantil, una associació o una Comunitat Autònoma.

I per tant no comprenc l’article 543 del Codi Penal Espanyol. Fixeu-vos que aquest article no està dins del títol XI, Delictes contra l’honor (injúries i calumnies), sinó dins del títol XXI, Delictes contra la Constitució, i dins del capítol VI, Ultratges a Espanya, capítol que només té un article: el 543. És a dir, que és un article únic, dins d’un capítol fet a mida, per a castigar una acció que no m’entra al cap que pugui ser delicte.

Però, a més a més, el to de la vinyeta presumptivament ofensiva és aquell de “al revés te lo digo para que me entiendas”. Penso que el missatge només constata que els extremenys són beneficiaris de la balança fiscal, i si això és ofensiu encara ho és més quan ens diuen que els catalans som insolidaris. I no paren de dir-ho.

Allò que jo trobo molt ofensiu és la postura del govern espanyol, que amb l’Estatut reconeix un deute amb Catalunya que el pagarà quan vulgui, i mentre tant fa pagar un interès pels diners que avança per altres conceptes. El cinisme d’aquest plantejament també podria cabre a l’article 543 com una ofensa a Catalunya.

Tornant al començament, crec que la querella s’hauria d’haver arxivat per una causa objectiva: cap comunitat autònoma, nació o societat té la pell tan fina. Només són ganes de tocar el voraviu.

Eduard Rovira Gual

SENSE CONTRACTES

TRANSCRIPCIÓ DE LA XERRADA SOBRE ELS SERVEIS QUE REP L’AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA SENSE CONTRACTE O AMB EL CONTRACTE VENÇUT.

Eduard Rovira Gual, regidor del grup municipal d’ERC

Cal Maiam, 23 maig 2013

Avui parlaré dels serveis que rep l’Ajuntament sense que hi hagi un contracte en vigor, o tal com hi posa oficialment als informes de la interventora: “S’ha observat que no consta cap instrucció de procediment en relació a diverses factures i que no estan suportades per la corresponent contractació oportuna”.

Aquesta xerrada vol reflectir la veritable idiosincràsia del govern Masagué des del punt de vista de la gestió municipal. Per explicar-me millor voldria aclarir un parell de detalls de funcionament.

Quan l’Ajuntament ha de contractar un servei concret, prèviament s’ha de fer una autorització de despesa. Un cop feta aquesta autorització de despesa i la corresponent reserva de crèdit, amb la factura ja n’hi ha prou. Quan el cost del servei és superior a 18.000 euros s’ha de fer un procediment de concurrència pública.

Si es tracta d’un servei continuat, com els serveis de telefonia, manteniments periòdics, etc. s’ha de fer un contracte. I si aquest contracte és superior a 18.000 euros anuals o la seva durada és de més d’un any, s’ha de fer un procediment de concurrència pública (concurs o procediment negociat).

Evitar els concursos o procediments negociats ordinaris es pot fer en casos molt concrets d’urgència o singularitat que sempre s’han de justificar. Aquesta pràctica d’esquivar els procediments ordinaris ja l’hem observada (sense la deguda justificació) en els contractes de lloguer que ja hem qüestionat en un ple extraordinari, però també s’ha fet en altres casos com el de la neteja viària, que simulant una ampliació del contracte de recollida de la brossa s’ha atorgat a dit.

A banda d’aquests casos, en els quals no s’ha fet un procediment ordinari però que finalment hi ha un contracte, en general molts dels serveis exteriors que rep l’Ajuntament estan sense contracte o amb el contracte vençut sense renovar. Això obliga a fer cada final de mes “reparaments”, és a dir, aprovar les factures corresponents per Junta de Govern. Actualment aquesta competència la té la Junta de Govern per delegació del Ple, si no haurien de ser aprovats en sessió plenària. Aquesta situació no és greu si és ocasional i temporal, però tal i com ho tenim aquí és la demostració que la gestió municipal no es porta adequadament.

Només com una mostra, podem dir que en els darrers mesos s’han aprovat les següents quantitats amb aquest sistema de pagar les factures mitjançant “reparaments”:

20 desembre 2012	83.235,97€
17 gener 2013	173.750,91€
24 gener 2013	225.999,68€
21 febrer 2013	40.363,70€
21 març 2013	101.822,81€
27 març 2013	104.969,60€

I això no és d’ara, sinó que ja ho veig des que son regidor i rebo les actes de Junta de Govern.

Hi ha serveis que no han tingut mai un contracte; n’hi ha que s’han atorgat directament per ser de menys d’un any i menors de 18.000 euros i després s’han continuat sense fer cap mena de pròrroga; i n’hi ha que han vençut i ningú s’ha preocupat de prorrogar-los o renovar-los.

Cada mes, a les actes de les Juntes de Govern hi podem trobar el reparament de factures de proveïdors que es repeteixen un i un altre cop, mes rere mes:

Serveis de consultoria per assessoraments diversos. Aquest és un tema que ja hem denunciat en nombroses ocasions perquè és molt car i la seva utilitat només serveix al propi alcalde, per tal de prescindir del secretari de l’Ajuntament, o inclús per fer contrainformes.

20-dic-12	assessoraments diversos	juliol 2012	17.405,00€
28-dic-12	assessoraments diversos	octubre 2012	21.683,20€
24-ene-13	assessoraments diversos	nov-des 2012	35.676,85€
21-mar-13	assessoraments diversos	Gener 2013	16.153,50€

Manteniment zones verdes: 2.060 eur / mes = 24.720 eur / any

Manteniment, neteja i vigilància pàrquing Filadors: 9.645,96 €/mes. Aquest tema mereixeria tot un monogràfic. No sabem perquè l’alcalde s’entesta en subexplotar-lo. Potser això de traslladar el mercat al C/ Filadors és per fer 4 duros tots els dimarts.

Electricitat: En aquest cas hi havia un contracte amb efecte 1 de juliol 2010 per un any, i era prorrogable per un any més. És a dir que com a màxim el contracte era bo fins al juny de 2012. El dia 17 de gener de 2012 la Cap de Contractació va advertir a la Regidoria de Serveis que el contracte vencia a finals de juny però no se’n va fer cas i es va continuar amb el servei amb el contracte vençut. Ara s’ha produït un fet inesperat: La comercialitzadora d’electricitat ha estat inhabilitada per una ordre ministerial publicada el 18 de febrer i hi havia un mes per canviar de proveïdor (fins 18 de març) o passar a una comercialitzadora d’ “últim recurs” amb un recàrrec. Fins al Ple del passat dijous no s’ha iniciat l’expedient per fer el nou contracte. Si s’hagués iniciat l’expedient el Ple de març hauríem guanyat dos mesos i, per tant, estalviat dos mesos de recàrrecs.

Assistència informàtica. Aquí hem de parlar del manteniment del programa de gestió per 4.961,00 eur/mes. Segons m’han dit el programa de gestió municipal és força bo, però què passaria si un dia deixa de funcionar? No hi ha un contracte que obligui a cap de les dues parts.

Manteniment informàtic. Això és el manteniment dels ordinadors i sistemes en general, per 7.191,74 eur/més. És personal extern que treballa dins l’ajuntament sense cap contracte en vigor.

Manteniment enllumenat public. 7.260,00 eur/mes.

Neteja del pavelló Sant Jordi i del pavelló dels Caus

Serveis de telefonia: Amb aquest tema la gràcia és que l’ajuntament treballa amb diversos proveïdors.

Lloguer de la nau de l’arxiu. 2.833,31 eur/mes

Recollida de residus (oct-des 2012: 6.903,71 eur)

Explotació de la Piscina (set-oct 3.745 eur; nov-des 7.351 eur)

Manteniment piscina (1.387,80 eur/mes)

Càtering llar d’infants (novembre 1.998 eur; desembre 3.038 eur)

Control de mosquits.

Consum de fotocòpies.

Serveis de control de plagues de l’arxiu.

Gas-oil dipòsit brigada

Gasolinera, vehicles brigada i medi ambient.

Gas de calefacció

Manteniment de semàfors.

Manteniment calefacció: 3.575 eur un semestre.

Manteniment de Cal Maiam.

Manteniment ascensor.

Manteniment sistema antiincendis.

Atenció psicològica dona.

Manteniment parquímetres

Servei d’ambulància.

Anàlisis piscina.

Alarma pàrquing.

A part dels serveis que necessiten contracte, ja he dit que els serveis puntuals necessiten una autorització de despesa prèvia. N’he assenyalat una molt curiosa:

Assistència tècnica redacció pla parcial eixample/la sort, 17.995,00 eur. Només falten 5 euros per arribar a 18.000. Però podrien haver fet l’autorització de despesa prèviament. La redacció d’un pla parcial no és una cosa que es faci de pressa.

Si bé hi ha serveis que no es veuen perjudicats per aquest sistema, en moltes ocasions el servei podria millorar, i el cost quedaria reduït si hi hagués un contracte fet amb el corresponent procediment de concurrència. D’altra banda, l’absència de contracte crea inseguretat jurídica per les dues parts.

He pogut copsar opinions diverses del perquè d’aquesta actitud del Govern Masagué, però en destacaria dos punts de vista:

Primer punt de vista: que tots aquests contractes formalment han de ser fets amb la participació de la Cap de Contractació i del Secretari, i això no li agrada a l’alcalde. Aquest argument quedaria demostrat amb l’expedient de contractació del subministrament d’electricitat i gas que es va iniciar al darrer ple: la secretària de la mesa de contractació no és cap d’aquests dos funcionaris.

I segon punt de vista: Que la situació de precarietat de tots els contractes li permet jugar amb els pagaments, endarrerint-los si li convé per tenir als proveïdors més collats.

Jo soc de l’opinió del primer punt de vista. En canvi, en relació als treballadors de la casa, siguin funcionaris o personal laboral, sí que crec que fa servir una tàctica que s’acosta a aquesta segona manera de veure-ho.

És a dir, que crec que en molts casos es fan servir les productivitats i les gratificacions per premiar als treballadors fidels i per castigar als crítics.

M’explicaré: L’ajuntament té una plantilla d’uns 250 treballadors, i cada mes, més de la meitat reben complements de productivitat i/o gratificacions.

La legislació vigent diu que hi pot haver gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas poden ser fixes en la quantia ni periòdiques. Això serien les hores extres.

I el complement de productivitat té per finalitat retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball. L’apreciació de la productivitat s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’exercici del lloc de treball i amb els objectius que li siguin assignats.

En realitat s’observa que la majoria de productivitats són purament rutinàries, la qual cosa vol dir que la major part de la plantilla està mal retribuïda de base per la feina que fa, o que els llocs de treball no estan ben estructurats.

Una prova que les productivitats es fan servir inadequadament és que les retallades sobre els sous que va obligar a fer el govern Rajoy des de Madrid l’any 2010, és a dir una rebaixa de sou d’un 10% de tots els treballadors, no es van veure reflectides en un estalvi en el pressupost de despeses de personal de l’Ajuntament, que va gastar el mateix. I en canvi alguns treballadors sí que ho van notar.

En el tema del personal convé actualitzar la Relació de Llocs de Treball (RLT). I en el tema dels contractes s’ha de començar de seguida a regularitzar la situació. Segur que estalviarem diners i guanyarem servei i seguretat jurídica.