ELS
“TREBALLADORS ELECTES”. (O QUAN ELS POLÍTICS FAN DE
FUNCIONARIS).
D’un temps ençà
s’ha produït una dinàmica als ajuntaments que trobo que no és
correcta: Cada cop més els regidors electes amb responsabilitat de
govern deixen de fer política i fan de tècnics.
Quan
l’electe en qüestió és especialista en la matèria, la cosa no
és greu, però en qualsevol cas s’acaba per solapar la feina del
funcionari. I sovint el funcionari està tècnicament més preparat
(o al menys així hauria de ser si va obtenir la plaça en una
contractació correcta).
El
polític electe ha de tenir uns objectius polítics clars, i els
tècnics han d’exercir el seu ofici per aconseguir el mandat del
polític.
“Dedicacions
exclusives” i “dedicacions parcials”
Però com he dit,
cada cop més, els polítics volen fer de gerents o una cosa així.
Aquest posicionament fa que s’instal·lin en una rutina de
funcionari i dediquen hores a gestionar el dia a dia en lloc de
buscar l’acompliment dels objectius.
I
aquí és on reivindiquen la seva dedicació: De la mateixa manera
que han esdevingut “treballadors electes” han de tenir
remuneració laboral, és a dir, cobrar per “dedicació parcial”
(mitja jornada) o per “dedicació exclusiva” (jornada completa).
Que una població
com la Torre tingui un alcalde amb “dedicació exclusiva”, és
normal. Que hi hagi una regidoria estructurada de tal manera que les
seves competències siguin complexes i necessitin un gran dedicació,
és possible.
Però és
inadmissible que, de 9 membres de l’equip de govern, 4 regidors
(l’alcalde més 3) tinguin “dedicació exclusiva” i uns altres
2 tinguin “dedicació parcial” al 50%. I, si no hi fem res, això
pot quedar arrodonit amb les societats municipals: Vejam quants
“treballadors electes” tindran.
Si
la feina la fan els regidors, què fan els funcionaris? I si la feina
la fan els funcionaris, per què cobren “dedicacions” els
regidors?
Eduard
Rovira Gual
ERC