A,
el mestre em va pegar.
E,
jo no vaig fer res.
I,
jo no vaig venir.
O,
jo no estava bo.
U,
la culpa la tens tu.
El
títol d’aquesta cançó queda una mica fora de temps perquè avui
els mestres no peguen. Avui ho podríem canviar per “...el mestre
em va renyar”.
Aquesta
cançó infantil no l’havia acabat d’entendre mai, però la
política municipal me l’ha aclarit una mica. Qui ho havia de dir!
A,
el mestre em va renyar.
Això vol dir: Tothom va
contra mi; em posen pals a les rodes, els funcionaris no ajuden,
l’oposició diu que ho faig malament...
E,
jo no vaig fer res. Parlant
del tema del radar, La Vanguardia reproduïa unes declaracions:
Alguna cosa no s’ha fet
bé. És que les coses es
fan soles?
I,
jo no vaig venir. És el
jo no hi era; m’ho he
trobat fet; és una herència.
O,
jo no estava bo. Aquest
vers és el més subtil: Les
circumstàncies, el dia a dia, el timing... no permeten fer-ho
millor.
U,
la culpa la tens tu. Aquesta
és la definitiva: Si pots, culpa algú altre: Els
funcionaris ja sabem com són; l’oposició no em va deixar demanar
cinc milions d’euros; el secretari i l’interventor tot ho veuen
malament...
Resumint:
El govern, si no ho fa millor és per culpa d’altres, o per les
circumstàncies, o per les herències...
Això
sí: Quan el govern s’entossudeix a fer una cosa, donant per fet
que el tècnic o funcionari corresponent n’informarà en contra, es
contracten serveis externs que sempre diuen que sí.
El
darrer exemple n’és la modificació del contracte de l’aigua
sense passar per ple i basant-se en uns arguments de dubtosa
interpretació. Aquesta modificació pot ser nul·la de ple dret. Si
és així, també serà culpa de l’assessor extern? La culpa no ho
sé, però l’encariment del metre cúbic el pagarà el ciutadà.
La
cançó és el retrat de l’arquetip de nen una mica consentit que
es queixa de tot i no vol admetre quan s’equivoca. Aquesta és una
etapa de l’infantesa que poc o molt tots hem passat, però ara hem
de madurar.
Aquest
govern ha de madurar! Ja fa quatre anys que hi són i les herències
ja haurien d’estar en vies de solució o, si més no,
periodificades (tots els governs nous en tenen, d’herències). El
personal hauria d’estar organitzat i ben dirigit. I, en general, el
futur ben planificat.
Un
bon dirigent és el que sap treure profit de l’equip que té, i si
li donen possibilitats el millora. Que el govern aprofiti l’equip
que té, i si no ho sap fer, que algú canviï l’entrenador!
La
culpa és negra i ningú no la vol. Hem de deixar de parlar de culpa
i reflexionar.
El
grup municipal d’ERC desitja que l’any nou ens permeti
reflexionar sobre el bo i el dolent de nosaltres mateixos i que
aquesta reflexió ens dugui la felicitat pel 2012.
Eduard
Rovira Gual
Grup
Municipal d’E.R.C.
