Tant se val que siguin municipals o nacionals, sempre que hi ha un
canvi de govern el que entra es queixa del merder que li ha deixat el que surt.
És una roda que no para: sempre queda algun ruscle. I al govern entrant li va
bé que n’hi hagi, de ruscles, per fer-los servir d’excusa quan convé. Això
són les herències.
Quan un govern entra, les herències les ha d’acceptar, van amb el
càrrec. Les pot fer servir com excusa, és un dret. I vinguin de l’època que sigui ha de començar a endreçar-les, és
obligat. Si no fa res per arreglar-les n’hereta també la responsabilitat
subjacent. En una frase: l’acceptació d’una herència i de les seves
conseqüències és obligatòria i el seu valor com excusa caduca.
El Sr. Masagué ja fa tres anys i mig que és alcalde i encara en té,
d’herències. N’hi ha alguna de llarg recorregut, ho reconec, però n’hi ha
algunes que simplement no les ha acceptat i encara li ronden. Parlem d’herències concretes:
Els Muntanyans II: És una herència rebotada del govern Sagalà, amb la
cagada de l'Agència Catalana de l'Aigua i informes d’impacte mediambiental
favorables de tècnics que després es manifestaven en contra. Ja ens lamentarem
quan ens toqui pagar (si toca), però no és una excusa homologable ara mateix.
Promotores relacionades amb una regidora: Herència d’un plet per un
excés de confiança del govern Jiménez davant els trucs legals de la regidora.
Indemnització inicial de 350.000€ contra els 800.000€ demanats per la
promotora; la sentencia definitiva ho augmenta a 1.000.000€. Els advocats
contractats per l’ajuntament han “marcat gol en pròpia porta”?. També hi ha un
plet relacionat amb la mateixa regidora i que obliga a enderrocar un edifici.
La primera herència ja no té valor com a excusa, i la segona: Quina excusa té?
Ara cal resoldre-les totes dues.
Deute amb el Consell Comarcal: Des de 2006 fins 2011, el tema ha estat
parat més temps amb el govern Masagué que amb el govern Jiménez.
Teatre-auditori: Herència d’una obra en curs. S’havia de licitar la
segona fase, la d’instal·lacions; el govern sortint ho va advertir; el govern
entrant es va adormir i la constructora va seguir aixecant parets que es van
haver de foradar i reconstruir: vet aquí la desviació del pressupost.
Resumint, el valor de les herències com excusa ha caducat i sembla que
la majoria ja han estat acceptades. Doncs ara ja no són herències, sinó
problemes a resoldre que ens afecten a tots.
D’altra banda, és prudent que un govern valori les herències que està
construint. Per molt que s’esforci sempre deixarà algun ruscle! Mireu:
Un lloguer absurd a Clarà de 6.000€ mensuals, per no fer-hi res. La
continuïtat del lloguer de l’antiga LAIK. La nova seu de la Policia Local per
9.000€ al mes quan ens oferien un edifici sencer amb sotans per 6.000€ al mes i
carència del primer any molt ben situat: Passeig Miramar, entre l’estació i el
Passeig de la Sort. I també disposem de 270 m2 diàfans a l’edifici
de VPO de nova construcció. I un terreny a l’antiga nau de la brigada al Moli
de Vent.
Un concurs de recollida d’escombraries sobredimensionat i aparatós.
Una assegurança de responsabilitat patrimonial per respondre dels
actes del Sr. Masagué fins 300.000€. No fa gaires dies, l’alcalde ha fet un
decret delegant les competències a partir de 300.000€ de responsabilitat
patrimonial a la Junta de Govern. Que rebrem una herència inesperada i cara?
Endeutament de deu milions d’euros en tres anys. Més els interessos
elevadíssims per la renegociació del deute històric. Més l’allargament d’aquest
deute per la carència que ha permès una certa comoditat financera que ara es
veurà interrompuda. L’actual mandat ja ho patirà, però encara quedarà patiment.
Aquesta és l’herència que trobarà el que vindrà darrere d’aquest
govern si no s’hi fa alguna cosa ara. Com he dit abans hem de deixar de parlar d’herències.
Prou de queixes i de fer el ploramiques. No hi ha herències, sinó problemes a resoldre que ens afecten a tots.
Eduard Rovira i Gual
