L’acte es titulava: ”L’Exili català a Mèxic”
Va ser un autèntic plaer escoltar aquest Mestre de les paraules. Un relat colpidor de les adversitats dels exiliats, abans d’arribar a Mèxic, ja que tots estaven a França. D’allí el govern Mexicà flectava vaixells carregat per anar a Mèxic. Altres països d’Amèrica Llatina també en van flectar algun, però molt pocs. Primerament l’any 1937 ja van exiliar 456 nens i nenes fills de famílies treballadores de la costa mediterrània, tothom es pensava que tornarien aviat i ho van perdre tot, inclús la noció de la seva identitat original.
El govern Mexicà va rebre als exiliats amb els braços oberts. Tot i així, l’angoixa i les ganes de tornar van ser paleses durant tota la seva vida, ja que la vida del dictador es va allargar més del que tothom s’esperava.
El potencials intel•lectuals, poètics, artístics, empresarials, professors/res, escriptors, etc. catalans que van haver d’abandonar casa nostra, va ser molt ben rebut per els Mexicans dons els hi van fer reeixí en tots els aspectes el país. La majoria van ser il•lustres en la seva matèria. No cal oblidar, que si professionalment van triomfar, moralment, sempre van viure preparats per tornar a Catalunya.
Amb la visita d’Heisenhower l’any 1959 a Espanya i les abraçades amb el General Franco, les quals van donar la volta al món, els exiliats ja van veure que l’exili duraria molts anys i aleshores, per alguns els hi va quedar molt clar i es van integrar al país d’acollida i altres es van enterrar en vida.
Va recordar que els actes que celebraven els Catalans a Mèxic, les senyeres i les banderes republicanes onejaven per els llocs més alts. Quan un Català recent arribat, observava les banderes i sentia com es parlava Català sense cap por, no s’ho podia creure. Com sabeu a casa nostra estava prohibit i perseguit.
Una xerrada, plena de sentiment, d’emoció, tant per part del Dr. Murià com els assistents que malauradament ho van viure i patir, ho tenen a flor de pell, dons com us podeu imaginar, quan et priven, et prenen, et castiguen i has abandonar el què es teu, i la terra que t’ha vist néixer, no s’oblida mai. S’aprèn a conviure en aquest record tant dolorós.
Un agraïment al Dr. José Mª Murià, per la seva naturalitat i saviesa i a tots els assistents que vàrem poder gaudir d’un relat impressionant i verídic. Va valer la pena alguna llàgrima que es va escapar i algun nus a la gola a més d’un dels oients.
