La Júlia Ramon s’avé a parlar amb nosaltres amb una certa recança. Mai s’ha significat políticament i vol seguir així. Accepta el nostre compromís de fer constar d’entrada que és totalment aliena al partit i així ho fem.
Per encetar la nostra conversa li demano que es defineixi i em diu
- Em considero una dona independent, sense vincles polítics, mestressa de casa, a qui les circumstàncies han convertit en una lluitadora.
Des de quan estàs al davant de l’associació de pares amb fills disminuïts “MATINADA” ?
- Des de la seva fundació ja fa 17 anys, encara que ja hi era involucrada abans que fos legalment constituïda.
Quines són les principals activitats de l’associació?
- Ens centrem bàsicament en el lleure. Cada dissabte funciona un esplai, amb monitors voluntaris que preparen activitats diverses amb els nois. També fem excursions i a més organitzem i participem en totes les festes populars. Carnaval, castanyada, Reis. Per la castanyada, els nois fan ells mateixos els panellets i s’ho passen molt be.
- I hem aconseguit per fi, un projecte que per a nosaltres és molt important. Ja tenim pis tutelat a la Torre. Ha estat un procés de quatre anys, però finalment ho hem aconseguit.
Parla’ns del teu fill
- L’Abel és un noi amb mancances, però al mateix temps amb unes grans capacitats. És un gran esportista i com ja sabeu li encanta el dibuix. Ha fet ja varies exposicions i ha il•lustrat un conte. També treballa cada dia al centre que la Onada té a Torredembarra.
No et fa patir el fet que vagi sol amunt i avall ?
- No puc estar-li sempre a sobre i a més és molt capaç d’anar sol i espavilar-se. Sé també que hi ha molta gent que el coneix, l’aprecia i l’accepten tal com és. Vull aprofitar per agrair a la Policia Local la relació que tenen amb l’Abel i el seu servei.
Creus que la gent és conscient del que suposa tenir un fill discapacitat?
- Hi ha molta gent que sí, però també hi ha gent a qui els costa més d’acceptar-ho. A aquesta gent m’agradaria dir-los que no es pot ser “xulo” davant la vida. No saps mai que t’oferirà el futur i tots estem exposats a trobar-nos amb un malalt o discapacitat i ho hem d’assumir.
I la teva filosofia de vida ?
- És mot simple encara que a vegades costa, però procuro gaudir molt de les bones petites coses que et van passant, doncs són aquestes petites coses les que et fan feliç.
Tens assignatures pendents?
- I tant, encara que suposo que com tothom. M’agradaria haver estudiat anglès i informàtica i també voldria provar la restauració de mobles, però no tinc temps per a tantes coses com voldria fer.
I les teves afeccions?
- M’agrada molt la fotografia i sempre duc una càmera a la bossa.
Per acabar, què trobes a faltar a la Torre?
- Que sigui més accessible a totes les persones discapacitades, a les mares que van amb cotxet, etc. O sigui voreres més amples, rebaixos adaptats i tot el que faciliti la vida a la gent que té més problemes.
