ERC

16/2/09

Les magres perspectives del finançament

L’opinió pública i els partits polítics han centrat la discussió del finançament en el compliment o no de l’Estatut. Des del meu punt de vista, aquesta argumentació és perillosa, perquè l’Estatut va enumerar uns principis genèrics molt interpretables i genèrics. Així, efectivament la cistella d’impostos serà la prevista a l’Estatut (50% IRPF, 50% IVA, 58% especials) però la clau són els mecanismes d’anivellament fixats per l’Estat. Per calcular-los hi ha una combinació de les diferents demandes de totes les CCAA (població ajustada per dispersió, insularitat, superfície..). Algunes variables que haguessin pogut afavorir a Catalunya com la immigració o els costos diferencials (nivells de preus diferents) són absents. En canvi s’inclou la demanda andalusa de la població menor de 18 anys. No hi ha anivellament parcial sinó que s’anivellen totes i cadascuna de les competències de les CCAA.
Es crea un fons que ens afavoreix (competitivitat)però que serà compensat per un altre de signe contrari per les comunitats més pobres. L’arquitectura del model és molt dolenta. Respon a la filosofia del que tot canvïi perquè tot continuïi igual.
Es garanteix l’status quo de totes les CCAA: cap no hi perdrà. Per tant, l’única millora vindrà dels recursos addicionals que posarà l’Estat. Si es confirma que aquests seran entre 7.000 i 8.000 milions, la millora per a Catalunya estarà al voltant dels 1.500 milions d’euros, mentre que el dèficit fiscal supera amb escreix els 20.000 milions. En definitiva, un guany minso.

Elisenda Paluzie Hernández. Professora Titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per
la Universitat de Barcelona (1999).