SI ES TRACTÉS D'UNA ACCIÓ DELICTIVA AIXÒ SERIA “TRAIDORIA”

Ja he fet referència altres cops que “traidoria” és allò que en castellà en diuen “alevosía”,  que vol dir fer servir conscientment mitjants per assegurar que res no impedeixi el resultat d'una acció delictiva.

En sentit figurat o col·loquial sovint ho fem servir sense parlar de delictes, sinó per significar que una acció qualsevol ha estat planificada perquè res no perjudiqui el resultat esperat.

Des d'aquest punt de vista l'alcalde de Torredembarra ho ha tornat a fer: Ha convocat un ple extraordinari per dilluns dia 30 d'abril a les 14.00 hores, i la convocatòria ha estat notificada el divendres 27 a pertir de les 15.00 hores. La comissió informativa preceptiva ha estat convocada pel mateix dia 30 a les 13.45 hores, i la notificació és del mateix divendres 27 a partir de les 15.00 hores.

Amb aquest càlcul d'hores l'alcalde Masagué pretén respectar el marc legal de notificar el ple amb l'antelació establerta, comptant que el dissabte és hàbil jurídicament, però redueix el temps de consulta dels expedients corresponents al dilluns al matí. I la comissió informativa un quart d'hora abans del ple no ha de servir per informar, sinó per complir el tràmit. Si demanéssim una informació concreta, la resposta de la qual exigís una reflexió per adoptar una postura política, hauríem de reflexionar molt de pressa! D'altra banda, dimarts és festiu: Sembla que l'alcalde hagi valorat la possibilitat que algú estigui de pont.

Digueu-me si això no és posar tots els mitjans per assegurar que res no impedeixi el resultat de l'acció. Si es tractés d'una acció delictiva això seria “traidoria”.

Però hi ha una cosa que no lliga (o sí): Si té majoria per aprobar qualsevol cosa, per què ho fa tot tant rebuscat? Em fa l'efecte que tota aquesta (en sentit figurat) “traidoria” no pretén assegurar l'aprovació dels acords proposats (això ho té assegurat amb la majoria de vots). Tota la trama només és perquè l'oposició no pugui el·laborar de manera tranquila i reflexiva i difondre arguments que puguin posar en dubte la bondat de la proposta. Dit d'una altra manera: No fos cas que se li veiés algun llautó.

El senyor Masagué dirà que el tema és molt urgent, que el bé general no admet demores i que l'ha presentat tant aviat com els tècnics li han donat (la culpa és dels altres).

El primer cop potser vaig dubtar de la meva percepció, però tantes vegades ha fet servir la mateixa excusa que n'estic segur: Simplement és falta de transparència. Però no sé si és per motius reals, personals, virtuals, imaginaris, concrets o difusos.