ERC

16/2/09

El 2009 ha de ser el punt de partida

En el primer número de El Torrenc, l’editorial feia referència a una nova etapa, un punt i a part. Què vol dir això?
-Doncs vol dir que a Esquerra, d’alguna manera, hem acabat un cicle. Deixem enrere una etapa on hem comès alguns errors, com entrar en un govern en minoria. Un cop dins d’aquest govern potser ens va faltar marcar més el territori, perquè veníem d’un final de mandat complicat, en què ja hi havia hagut discrepàncies en alguns temes claus com el carrer nou o el poliesportiu. Havíem detectat certes diferències en la manera de treballar entre els nostres socis i nosaltres i en el moment de redefinir el pacte no vam ser capaços de marcar prou bé la nostra posició i definir quines eren les nostres àrees. Hi va haver moltes interferències des d’àrees socialistes com l’alcaldia i entre tots no vam tenir clar el concepte de treball en equip. En aquest sentit, doncs, és ben clar que Esquerra va fallar, tant a l’hora d’entrar en un govern en minoria com de no marcar el nostre perfil. S’haurien d’haver fet esforços perquè entrés algú, però ens vam trobar amb massa intransigència.
Què ha canviat a Esquerra perquè hi hagi una nova etapa?
Dels errors se n’aprèn. Hem tingut situacions internes complicades, moments moguts dins el partit i això va fer que al mes de juliol hi hagués un punt d’inflexió. Va ser llavors quan els regidors ens vam posar absolutament a disposició de l’executiva nova del partit.
Vam invertir els termes i a partir d’aquell moment som els regidors qui anem al ritme del partit i no al revés. És l’executiva qui marca ara el perfil i l’estratègia a segur i els regidors fem la nostra feina a partir d’això a l’ajuntament. Hi ha un altre factor important. Hi ha un grup de gent jove, que comença a empènyer, que comença a néixer i que ha de ser el futur.
Aquest gent potser no serà qui tirarà el projecte endavant, però d’ells naixerà alguna cosa important, n’estic segur. I els que hi som ara hem d’ajudar que vinguin, que s’incorporin i que surti un projecte important.
En què es concreta aquest punt i a part?
Hem de ser capaços de generar un projecte per a Torredembarra i hem de ser capaços de contactar, d’arribar a la gent que té criteri sobre el que ha de ser aquest futur. A partir d’aquí hem d’escoltar-los sobretot, saber quines idees tenen i incorporar-les. A Torredembarra ha faltat escoltar a la gent i saber quin és el model que es vol. Aquesta nova etapa ha de servir per crear un grup fort, jove i amb idees.
Un bon exemple n’és El Torrenc. A banda d’escoltar a la gent, nosaltres també hem de comunicar-nos amb ells. Avui dia les noves tecnologies són essencials i en un poble com la Torre encara més. No podem comptar amb els mitjans locals, com es va poder demostrar ara fa unes setmanes amb tot l’afer de la regidora d’urbanisme, on no ens van publicar res. Per tant, hem de ser capaços nosaltres de treballar per tenir els nostres propis mitjans. El Torrenc ha d’aglutinar tot això i a partir d’aquí anar creant estat d’opinió i de debat. L’actual situació de Torredembarra.
Sembla que l’actual govern no vol que la gent conegui què passa a Urbanisme i l’afer dels 400.000 euros, oi?
Nosaltres vam ser els primers sorpresos. És la primera vegada que una moció que entra un grup polític no es pot arribar a debatre en un ple. Podríem imaginar que lo moció es perdria, però no se’ns podia passar pel cap que no deixessin ni que es debatés. És evident que l’equip de govern ha actuat d’una manera poc democràtica, ja que haurien d’haver deixat que aquesta moció arribés al ple. És una situació molt clara: una persona que té interessos urbanístics importants és impossible que pugui defensar els interessos públics. El mateix alcalde en el ple ens donava la raó, ja que ens va dir que la qüestió de la sentència l’havia portat ell i Maria Dolors Toda no hi havia participat. Precisament és això el que critiquem, que la regidora d’urbanisme no ens pugui orientar en una situació tan delicada i amb tants de diners pel mig, ja que ell hi està implicada directament. És per això que no deixarem que s’enterri el tema. En el proper ple o en el següent tornarem a presentar la moció i si caldrà modificarem algun punt perquè pugui entrar. I seguirem amb aquesta campanya per tal que tots els torrencs sàpiguen què està passant. La gent té dret a saber que l’ajuntament ha d’indemnitzar amb prop de 400.000 a la regidora d’urbanisme per haver comès una infracció urbanística durant la construcció.
Què hauria de ser important aquest 2009 a Torredembarra?
És un any complicat, ja que la crisi afectarà molt als Ajuntament i al de la Torre encara més. Caldrà fer un pressupost correcte i vigilar on van a parar les restriccions. Cal evitar que ni Serveis ni Cultura quedin massa minvats. Per exemple, amb el que ens ha costat crear entre tots una festa major amb cara i ulls, no podem anar cap enrere ara. S’ha de trobar l’equilibri i aprofitar, per exemple, el nostre personal i evitar els estudis tècnics de l’exterior. Hi ha també una sèrie d’inversions que són molt importants per a Torredembarra que ja estaven
projectades per l’anterior equip de govern (del qual formava part Esquerra). Es pot acabar el teatre auditori, el Teatret del carrer Santa Rosalia i la llar d’infants, unes obres bàsiques que l’actual equip tan sols ha de fer-ne el seguiment perquè s’acabin. Les inversions estan garantides, doncs, tot i que hi ha l’opció dels 2’5 milions d’euros que atorga l’estat per a projectes. Esquerra té clar que s’haurien d’aprofitar per fer cas del que es va dir en els Pressupostos participatius i apostar per la piscina coberta, la nova llar de jubilats o la remodelació de la Nacional 340, però l’equip de govern sembla que no ho veu així i considera molt més important fer un pàrquing a la zona de Filadors. De moment no ens han convocat a cap reunió, de manera que tot està encallat, però per alguna cosa haurien de servir els
Pressupostos participatius, oi?
Perquè ha de ser important aquest 2009 per Esquerra?
Per Esquerra ha de ser l’any de definir el grup i el projecte i que d’alguna manera es comencés a visualitzar. Hem de ser capaços de fer veure que darrere hi ha alguna cosa, que estem en un període de transició. El 2009 ha de ser el moment de generar la dinàmica de canvi, el punt de partida. Cal també engrescar els militants i tenir més presència al carrer. Si seguim treballant com hem acabat el 2008 es veurà un canvi important. S’ha de generar la il•lusió des d’ara, no només quan arribin les eleccions