ERC

24/11/12

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC



MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL D’ERC

El Grup Municipal d’ERC va presentar dues mocions al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra del passat 15 de novembre de 2012. La primera era en defensa del Dret a les dones a decidir sobre la interrupció voluntària del seu embaràs, que no va ser aprovada pels vots en contra de CiU, PP i GIT. La segona va ser la moció en favor de la independència de Catalunya declarant “Torredembarra com a territori català lliure”. Aquesta moció va ser aprovada amb una petita esmena de CiU que afegia “respectant la voluntat de la ciutadania”, amb els vots a favor d’ERC, CiU, ABG i GIT.

Adjuntem el text de les dues mocions.





Moció en defensa del Dret a les dones a decidir sobre la interrupció voluntària del seu embaràs

La interrupció Voluntària de l'embaràs ha estat i és un fet controvertit en molts àmbits socials atès els diferents aspectes ètics, sanitaris i legals que es posen en qüestió amb la seva pràctica.

La llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, que entrà en vigor l'1 de juny del 2010 permet la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) sense causa justificada fins la 14a setmana de gestació. Un pas endavant en el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, dret reconegut a l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta llei es basa en terminis i no en supòsits com l'anterior aprovada l'any 1985 (perill per a la vida o la salut de la dona embarassada, presumpció de defectes del fetus i violació).

El Ministre de Justícia del Govern Espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar fa mesos que a la tardor presentarà l'esborrany de la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. El missatges que ens arriben fan preveure una retallada i una agressió envers els drets de les dones a decidir sobre el propi cos. El Ministre, juntament amb els sector més ultraconservadors pretenen banalitzar la decisió d'una dona que decideix interrompre el seu embaràs. Una decisió difícil i meditada. Aquests mateixos, pretenen decidir sobre el nostre cos i coartar la nostra llibertat de decisió.

Entenem que el dret a la maternitat no pot passar a ser una obligació. Hem d'assegurar que aquelles que no vulguin o puguin, per diversos motius, ser mares en aquell moment de la seva vida, tinguin la llibertat de decisió, perquè el cos és seu.

Una modificació de la llei, en els termes que avança el Ministre de Justícia, per restringir l'accés de la dona a l'IVE fomentarà els avortaments clandestins en condicions precàries que posaran el risc de la salut de les dones i els viatges a països on permetin l'IVE a terminis, només permès per aquelles dones que puguin assumir la despesa econòmica.

El dret al propi cos ha de prevaldre jurídicament envers els dictat morals impulsats pels sectors ultraconservadors

Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Torredembarra, acorda el següent:

Primer.- Instar al Ministeri de Justícia a la no modificació de la llei en els termes previstos, o en qualsevol altra direcció que pugui significar una regressió en els drets de les dones).

Segon.- Demanar la despenalització de l'avortament voluntari que a dia d'avui continua tipificada dins el Codi Penal

Tercer.- Sol.licitar la reducció l'IVA dels mètodes anticonceptius al 4% com a mesura de prevenció embarassos no desitjats i prevenció de malalties de transmissió sexual.

Quart.- Instar a la implantació d'un programa específic d'atenció a les dones que han pres la decisió d'interrompre l'embaràs, doncs aquesta decisió pot tenir conseqüències per a la pròpia dona.

Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats i al Ministre de Justícia.


MOCIÓ DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA


Per la present, ens adrecem al Parlament de Catalunya, en general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana assumeixi, de forma unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d’un estat català lliure, independent, democràtic i social.
En la consulta popular celebrada el dia 25 d’abril de 2010, el poble de Torredembarra va expressar un sentiment molt majoritari de la seva població a favor de la independència de Catalunya. Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la present així com a declarar el municipi de Torredembarra com a territori català lliure respectant la voluntat de la ciutadania i, a l’espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional.

Aquests acords estan determinats per la gravíssima situació social i econòmica que pateixen els veïns i veïnes de Torredembarra i, per extensió, de tot el poble de Catalunya com a conseqüència de la seva pertinença a l’Estat Espanyol. Avui, a Catalunya, l’atur afecta a 700.000 persones, el 20% de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40 % d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal suposa 16.000 milions d’euros per Catalunya. És, doncs, davant d’aquest context crític que viu el país que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius generant un clima de confiança i esperança pel poble català. L’Estat Espanyol ha demostrat la seva incapacitat per a administrar els recursos públics de forma eficient i per a garantir un funcionament ordenat de les seves institucions financeres supervisores, amb el Banco de España, en primer lloc. És un Estat que es troba en fallida econòmica i que ens hi pot arrossegar. Al mateix temps, ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb el govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns greus perjudicis al poble de Catalunya i posant en descrèdit internacional les seves institucions. Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha agreujat els desequilibris creats pel dèficit fiscal insostenible que pateix la Nació Catalana i que desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per al bon funcionament dels serveis de la Generalitat i dels ajuntaments. A més, ara s’anuncia, des del Govern Espanyol, que es promouran grans canvis legals que atemptarien, si és donen, contra l’autonomia local i, fins i tot, contra la pròpia existència del món municipal català i dels serveis que aquest presta al conjunt de la ciutadania.
Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a tema d’acollida i de diàleg.

És per tots aquests motius, i principalment per a preservar el benestar dels veïns i veïnes de Torredembarra, i per tal d’impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes treballadores que ja patim, que aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens està tocant viure.

En base a aquestes raons, tal com s’ha indicat, DEMANEM:

PRIMER. Que el Parlament de Catalunya sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya , si s’escau, convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya.

SEGON. Sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la necessitat d’emprendre accions immediates per la creació d’una hisenda  pròpia i d’un banc nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics,  i l’obertura de negociacions amb el Govern Espanyol per a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.

TERCER. Que el Parlament de Catalunya acordi, amb caràcter immediat les mesures que cregui convenient que ordeni la transició fins a la constitució formal de l’estat català.


QUART. L’Ajuntament de Torredembarra s’adhereix a l’Assemblea Nacional Catalana en les diferents accions i estratègies que realitzi per a la llibertat de Catalunya.

CINQUÈ. Finalment, des de Torredembarra, apel·lem a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre els pobles del món.

SISÈ. Notificar-ho a la Presidència del Parlament de Catalunya i a tots els grups parlamentaris, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern Espanyol, als diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats, a l’Associació de Municipis per la Independència, per tal que aquesta ho comuniqui als seus municipis adherits, i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.


5/11/12

AUGMENT D’IMPOSTOS MUNICIPALS


El govern Masagué segueix augmentant la pressió sobre els ciutadans per mantenir la seva mà foradada. Sense un pla de govern clar, i amb uns serveis municipals d’una qualitat més que deplorable, no es pot justificar la pressió recaptatòria que patim des de 2008.

Fins l’any 2007 l’impost que aportava més ingressos a les finances municipals era l'Impost de Construccions i Obres (ICIO), però amb el pet de la bombolla immobiliària la recaptació per aquest impost va esdevenir insignificant, i en canvi els anys 2008 i següents els ingressos de l’ajuntament no han disminuït, gràcies al notable increment de l'IBI per l’augment dels dos factors que l’afecten: la base imposable que ve variant de manera progressiva per la revisió del 2002, i l'increment del tipus impositiu.
A tall d’exemple aquí teniu l’evolució de l'IBI urbà.

Any
Tipus
impositiu
Afegint el 6% Rajoy
Variació total
2002
0,923%


2003
0,870%

-5,75%
2004
0,870%

0,00%
2005
0,840%

-3,44%
2006
0,840%

0,00%
2007
0,840%

0,00%
2008
0,878%

4,52%
2009
0,920%

4,77%
2010
0,920%

0,00%
2011
0,920%

0,00%
2012
0,920%
0,975%
6,00%
2013
0,959%
1,016%
4,20%

Els augments de 2008 i 2009, planificats pel govern Jiménez, estaven lligats a un pla d’inversions que el Sr. Masagué no ha executat. Si no tenia intenció de fer les inversions podia haver contingut l’augment de 2009, o inclús baixar-lo.

El 2012 i el 2013 hi ha una propina del Sr. Rajoy d'un 6% que afecta a la major part de vivendes i a totes les places d’aparcament i locals comercials. El 2013 s'aplicarà “només l'IPC” (3,9%), mantenint-se la propina Rajoy (6%).

Tot plegat que l'IBI de 2013 tindrà un tipus impositiu superior a l'1%. La llàstima és que no sabem per a què serveix: S’han aprovat les Ordenances Fiscals del 2013 sense tenir un pressupost de despeses (tot just han aprovat les de 2012). Però sí sabem que mantindrem les despeses de personal amb unes productivitats arbitràries, uns lloguers inútils, i uns contractes de serveis caducats que es podrien millorar tant en servei com en preu.

Un director d’hotel sempre deia “si no hi ha aigua calenta, no hi ha factura”. Però aquí primer hi ha la factura, i després ja veurem si podem escalfar l’aigua.

Eduard Rovira Gual
Grup Municipal d’ERC