ERC

24/5/13

SENSE CONTRACTES


TRANSCRIPCIÓ DE LA XERRADA SOBRE ELS SERVEIS QUE REP L’AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA SENSE CONTRACTE O AMB EL CONTRACTE VENÇUT.

Eduard Rovira Gual, regidor del grup municipal d’ERC
Cal Maiam, 23 maig 2013

Avui parlaré dels serveis que rep l’Ajuntament sense que hi hagi un contracte en vigor, o tal com hi posa oficialment als informes de la interventora: “S’ha observat que no consta cap instrucció de procediment en relació a diverses factures i que no estan suportades per la corresponent contractació oportuna”.

Aquesta xerrada vol reflectir la veritable idiosincràsia del govern Masagué des del punt de vista de la gestió municipal. Per explicar-me millor voldria aclarir un parell de detalls de funcionament.

Quan l’Ajuntament ha de contractar un servei concret, prèviament s’ha de fer una autorització de despesa. Un cop feta aquesta autorització de despesa i la corresponent reserva de crèdit, amb la factura ja n’hi ha prou. Quan el cost del servei és superior a 18.000 euros s’ha de fer un procediment de concurrència pública.

Si es tracta d’un servei continuat, com els serveis de telefonia, manteniments periòdics, etc. s’ha de fer un contracte. I si aquest contracte és superior a 18.000 euros anuals o la seva durada és de més d’un any, s’ha de fer un procediment de concurrència pública (concurs o procediment negociat).

Evitar els concursos o procediments negociats ordinaris es pot fer en casos molt concrets d’urgència o singularitat que sempre s’han de justificar. Aquesta pràctica d’esquivar els procediments ordinaris ja l’hem observada (sense la deguda justificació) en els contractes de lloguer que ja hem qüestionat en un ple extraordinari, però també s’ha fet en altres casos com el de la neteja viària, que simulant una ampliació del contracte de recollida de la brossa s’ha atorgat a dit.

A banda d’aquests casos, en els quals no s’ha fet un procediment ordinari però que finalment hi ha un contracte, en general molts dels serveis exteriors que rep l’Ajuntament estan sense contracte o amb el contracte vençut sense renovar. Això obliga a fer cada final de mes “reparaments”, és a dir, aprovar les factures corresponents per Junta de Govern. Actualment aquesta competència la té la Junta de Govern per delegació del Ple, si no haurien de ser aprovats en sessió plenària. Aquesta situació no és greu si és ocasional i temporal, però tal i com ho tenim aquí és la demostració que la gestió municipal no es porta adequadament.

Només com una mostra, podem dir que en els darrers mesos s’han aprovat les següents quantitats amb aquest sistema de pagar les factures mitjançant “reparaments”:

20 desembre 2012
83.235,97€
17 gener 2013
173.750,91€
24 gener 2013
225.999,68€
21 febrer 2013
40.363,70€
21 març 2013
101.822,81€
27 març 2013
104.969,60€

I això no és d’ara, sinó que ja ho veig des que son regidor i rebo les actes de Junta de Govern.

Hi ha serveis que no han tingut mai un contracte; n’hi ha que s’han atorgat directament per ser de menys d’un any i menors de 18.000 euros i després s’han continuat sense fer cap mena de pròrroga; i n’hi ha que han vençut i ningú s’ha preocupat de prorrogar-los o renovar-los.

Cada mes, a les actes de les Juntes de Govern hi podem trobar el reparament de factures de proveïdors que es repeteixen un i un altre cop, mes rere mes:

Serveis de consultoria per assessoraments diversos. Aquest és un tema que ja hem denunciat en nombroses ocasions perquè és molt car i la seva utilitat només serveix al propi alcalde, per tal de prescindir del secretari de l’Ajuntament, o inclús per fer contrainformes.

20-dic-12
assessoraments diversos
juliol 2012
17.405,00€
28-dic-12
assessoraments diversos
octubre 2012
21.683,20€
24-ene-13
assessoraments diversos
nov-des 2012
35.676,85€
21-mar-13
assessoraments diversos
Gener 2013
16.153,50€

Manteniment zones verdes: 2.060 eur / mes = 24.720 eur / any

Manteniment, neteja i vigilància pàrquing Filadors: 9.645,96 €/mes. Aquest tema mereixeria tot un monogràfic. No sabem perquè l’alcalde s’entesta en subexplotar-lo. Potser això de traslladar el mercat al C/ Filadors és per fer 4 duros tots els dimarts.

Electricitat: En aquest cas hi havia un contracte amb efecte 1 de juliol 2010 per un any, i era prorrogable per un any més. És a dir que com a màxim el contracte era bo fins al juny de 2012. El dia 17 de gener de 2012 la Cap de Contractació va advertir a la Regidoria de Serveis que el contracte vencia a finals de juny però no se’n va fer cas i es va continuar amb el servei amb el contracte vençut. Ara s’ha produït un fet inesperat: La comercialitzadora d’electricitat ha estat inhabilitada per una ordre ministerial publicada el 18 de febrer i hi havia un mes per canviar de proveïdor (fins 18 de març) o passar a una comercialitzadora d’ “últim recurs” amb un recàrrec. Fins al Ple del passat dijous no s’ha iniciat l’expedient per fer el nou contracte. Si s’hagués iniciat l’expedient el Ple de març hauríem guanyat dos mesos i, per tant, estalviat dos mesos de recàrrecs.

Assistència informàtica. Aquí hem de parlar del manteniment del programa de gestió per 4.961,00 eur/mes. Segons m’han dit el programa de gestió municipal és força bo, però què passaria si un dia deixa de funcionar? No hi ha un contracte que obligui a cap de les dues parts.

Manteniment informàtic. Això és el manteniment dels ordinadors i sistemes en general, per 7.191,74 eur/més. És personal extern que treballa dins l’ajuntament sense cap contracte en vigor.

Manteniment enllumenat public. 7.260,00 eur/mes.
Neteja del pavelló Sant Jordi i del pavelló dels Caus
Serveis de telefonia: Amb aquest tema la gràcia és que l’ajuntament treballa amb diversos proveïdors.
Lloguer de la nau de l’arxiu. 2.833,31 eur/mes
Recollida de residus (oct-des 2012: 6.903,71 eur)
Explotació de la Piscina (set-oct 3.745 eur; nov-des 7.351 eur)
Manteniment piscina (1.387,80 eur/mes)
Càtering llar d’infants (novembre 1.998 eur; desembre 3.038 eur)
Control de mosquits.
Consum de fotocòpies.
Serveis de control de plagues de l’arxiu.
Gas-oil dipòsit brigada
Gasolinera, vehicles brigada i medi ambient.
Gas de calefacció
Manteniment de semàfors.
Manteniment calefacció: 3.575 eur un semestre.
Manteniment de Cal Maiam.
Manteniment ascensor.
Manteniment sistema antiincendis.
Atenció psicològica dona.
Manteniment parquímetres
Servei d’ambulància.
Anàlisis piscina.
Alarma pàrquing.

A part dels serveis que necessiten contracte, ja he dit que els serveis puntuals necessiten una autorització de despesa prèvia. N’he assenyalat una molt curiosa:
Assistència tècnica redacció pla parcial eixample/la sort, 17.995,00 eur. Només falten 5 euros per arribar a 18.000. Però podrien haver fet l’autorització de despesa prèviament. La redacció d’un pla parcial no és una cosa que es faci de pressa.

Si bé hi ha serveis que no es veuen perjudicats per aquest sistema, en moltes ocasions el servei podria millorar, i el cost quedaria reduït si hi hagués un contracte fet amb el corresponent procediment de concurrència. D’altra banda, l’absència de contracte crea inseguretat jurídica per les dues parts.

He pogut copsar opinions diverses del perquè d’aquesta actitud del Govern Masagué, però en destacaria dos punts de vista:

Primer punt de vista: que tots aquests contractes formalment han de ser fets amb la participació de la Cap de Contractació i del Secretari, i això no li agrada a l’alcalde. Aquest argument quedaria demostrat amb l’expedient de contractació del subministrament d’electricitat i gas que es va iniciar al darrer ple: la secretària de la mesa de contractació no és cap d’aquests dos funcionaris.

I segon punt de vista: Que la situació de precarietat de tots els contractes li permet jugar amb els pagaments, endarrerint-los si li convé per tenir als proveïdors més collats.

Jo soc de l’opinió del primer punt de vista. En canvi, en relació als treballadors de la casa, siguin funcionaris o personal laboral, sí que crec que fa servir una tàctica que s’acosta a aquesta segona manera de veure-ho.

És a dir, que crec que en molts casos es fan servir les productivitats i les gratificacions per premiar als treballadors fidels i per castigar als crítics.

M’explicaré: L’ajuntament té una plantilla d’uns 250 treballadors, i cada mes, més de la meitat reben complements de productivitat i/o gratificacions.

La legislació vigent diu que hi pot haver gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas poden ser fixes en la quantia ni periòdiques. Això serien les hores extres.

I el complement de productivitat té per finalitat retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball. L’apreciació de la productivitat s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’exercici del lloc de treball i amb els objectius que li siguin assignats.

En realitat s’observa que la majoria de productivitats són purament rutinàries, la qual cosa vol dir que la major part de la plantilla està mal retribuïda de base per la feina que fa, o que els llocs de treball no estan ben estructurats.

Una prova que les productivitats es fan servir inadequadament és que les retallades sobre els sous que va obligar a fer el govern Rajoy des de Madrid l’any 2010, és a dir una rebaixa de sou d’un 10% de tots els treballadors, no es van veure reflectides en un estalvi en el pressupost de despeses de personal de l’Ajuntament, que va gastar el mateix. I en canvi alguns treballadors sí que ho van notar.

En el tema del personal convé actualitzar la Relació de Llocs de Treball (RLT). I en el tema dels contractes s’ha de començar de seguida a regularitzar la situació. Segur que estalviarem diners i guanyarem servei i seguretat jurídica.

17/5/13

L’alcalde i la seva dependència al PP porten Torredembarra a situacions impròpies en democràcia


El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Torredembarra es pronuncia sobre els fets d’ahir al Ple municipal. En primer lloc, l’alcalde de CiU Daniel Masagué no va saber imposar ni la sensatesa ni el respecte a la llibertat d’expressió, sinó que va consentir una actitud intolerable del PP en plena democràcia i va seguir-li el joc, ordenant als membres de la policia local a exigir-li al regidor d’ABG de retirar una estelada que el regidor d’ABG havia dit que ell mateix retiraria quan hagués defensat una moció pròpia.

En segon lloc, l’alcalde de CiU, Daniel Masagué, tampoc va actuar amb mà esquerra quan el grup municipal d’ABG va reaccionar anunciant que es retirava del Ple, vist que la policia local complia la instrucció de l’alcalde. Si l’alcalde havia interromput la sessió plenària per l’enrenou que s’havia generat per la reacció del regidor del PP davant de la presència de l’estelada, l’alcalde hauria d’haver interromput la sessió per tractar amb deteniment la decisió d’un grup municipal d’abandonar la sessió.

En tercer lloc, el Grup Municipal d’ERC es va retirar del Ple com a mostra de solidaritat amb ABG i com a mostra de rebuig a la intransigència del PP però, encara més greu, a la inflexibilitat d’un alcalde que pertany a un partit polític, CiU, el president del qual té un discurs que Daniel Masagué trepitja en cada acció seva de perfil autoritari.

En conclusió, Torredembarra té un alcalde que governa gràcies al PP i que és incapaç de solucionar la situació ni amb el PP ni amb ABG ni als plens. La governança de Torredembarra està en mans d’un PP local que s’escandalitza per la presència d’una estelada però que no obre la boca quan dirigents del PP han fet seva l’equiparació del catalanisme, d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras amb el nazisme i l’stalinisme. Que el PP té una ànima pre-constitucional queda fora de tot dubte quan la delegada del govern espanyol a Catalunya va retre homenatge la División Azul que va combatre a Rússia en la segona guerra mundial sota les ordres de l’Alemanya nazi.

El pitjor de tot plegat és que ahir, en el Ple municipal, els torrencs i les torrenques van veure confirmat que el seu alcalde de CiU és condescendent i complaent amb el PP i autoritari amb la resta Com a conseqüència d’això, l’oposició no té cap interlocutor amb el govern perquè s’han trencat tots els ponts de diàleg a causa d’una política d’imposicions, favoritismes, amiguismes, opacitat i menyspreu cap als regidors de l’oposició. El govern de Torredembarra està en caiguda lliure i el que hauria de fer Daniel Masagué és plegar.


Enllaços relacionats:

13/5/13

Moció d'ERC amb les propostes d'un grup de veïns de Baix a Mar


MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’E.R.C. SOBRE LA REGULACIÓ DE LA MOBILITAT I DELS ESPAIS PÚBLICS A BAIX A MAR, PERQUÈ SIGUI DEBATUDA EN EL PROPER PLE.


Baix a Mar és un barri residencial i turístic que conforma un espai que comparteix diversos interessos que cal conciliar:
Una població resident fixa; una població no empadronada amb segona residència de propietat o bé de lloguer.
Negocis d’hostaleria, restauració i d’altres serveis amb clients de diversa tipologia (des del simple cafè diari durant les temporades baixes, fins els clients de restaurants o de bar de tapes).
Hostes d’hotel o apartament en temporada alta que lloguen per setmanes o quinzenes, o estiuejants que lloguen per mesos o per temporada sencera.
També hi ha temporades intermèdies: Setmana Santa, caps de setmana llargs, etc.
I algun altre negoci de serveis com supermercat, quiosc, estanc, forn de pa, perruqueria, gestoria...

Aquesta tipologia que podríem anomenar “estacional múltiple” provoca una sèrie de dificultats en la gestió de l’espai públic, referint-nos a espai públic en un sentit ampli del concepte. Però aquesta dificultat de gestió es pot reduir temporalment a períodes molt concrets de l’any.

Arran de la remodelació de la xarxa de clavegueram, l’equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra està enllestint una sèrie de modificacions en la gestió de l’espai públic al que fèiem referència abans. Per tal de fer aquestes modificacions, l’equip de govern no ha consultat formalment, i ni tant sols ha informat, els membres de la corporació sense responsabilitat de govern. Tampoc no ens consta que s’hagi debatut en Junta de Govern.

L’única reunió formal de la Corporació en relació a la vialitat de Baix a Mar ha estat la creació d’una Comissió d’Estudi per a la modificació de “l’Ordenança municipal de circulació de vehicles i vianants de Torredembarra” i poder aprovar la figura jurídica de “l’aparcament de residents” que la nostra ordenança no contemplava. Davant la proposta d’ERC d’aprofitar la Comissió creada per tractar de temes de vialitat de Baix a Mar, i de Torredembarra en general, la resposta de l’Alcalde va ser negativa, i que l’única funció de la Comissió seria l’aprovació de la figura jurídica de l’aparcament de residents.

Sabem que l’equip de govern ha fet tres actes públics amb veïns per informar de les obres en general. Al primer va deixar el tema de la vialitat per després (“farem el que vulguin els veïns”). Al segon es van debatre els inconvenients de les obres i de la seva durada. I al tercer un tècnic va exposar allò que ja s’havia decidit sobre vialitat i aparcaments, sense donar possibilitat de modificacions.

Després del tercer acte públic, i a mesura que s’ha anat aplicant la senyalització horitzontal que preveu el pla de l’equip de govern, els veïns han anat veient les mancances del pla:
Que no hi haurà prou places de zona verda per a tots els residents.
Que un resident del final dels carrers Tamarit o Isaac Peral té les zones reservades molt més lluny que la zona blava de Cal Bofill, i un client d’un bar del carrer Indústria, o un feligrès de la parròquia, tenen l’aparcament de zona blava molt lluny: pagar i caminar.
I els mateixos exemples es veuen en relació a la banda de garbí de Baix a Mar, perquè els residents dels carrers del Mar i Narcís Monturiol no poden aparcar en allò que serà zona blava al carrer Francesc Macià.

Aquests darrers dies també s’han produït fets poc explicats en relació a l’ocupació de via pública per part d’una parada de verdures tradicional, i uns altres en relació a uns rumors que no es permetrà posar terrasses de bars a les places de Baix a Mar.

ERC ha fet dues reunions amb veïns, de les quals n’ha tret conclusions, i també ha copsat el parer de la gent a peu de carrer i amb converses particulars. En funció d’aquestes conclusions, i en base als motius exposats, el grup municipal d’ERC proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER: Que les zones d’aparcament que ara són blaves i verdes tinguin totes la mateixa consideració per ser gestionades globalment sense diferències. Que les limitacions que després s’establiran com a recursos de gestió, siguin aplicades temporalment i únicament en períodes que siguin de manifesta necessitat de ser gestionades: estiu i alguns caps de setmana molt concrets. Que s’estableixin diverses formes de gestió de l’aparcament: Targetes d’aparcament gratuït per residents de Baix a Mar; targetes bonificades de prepagament per a residents de Torredembarra en general; targetes bonificades de prepagament per a titulars de segones residències o altres possibilitats que puguin ser considerades; vals o bonus de prepagament a disposició dels establiments comercials per a incentivar la fidelització de clients; i qualsevol altra eina que permeti una gestió positiva de la mobilitat i no perjudiqui l’interès de tota mena de residents a trobar aparcament ni l’interès dels comerços i serveis que donen vida a Baix a Mar.

SEGON: Que s’analitzi tècnicament la nova situació de l’interior del barri per tal que, mantenint la prioritat invertida en favor dels vianants, les reserves de càrrega i descàrrega i altres reserves no impedeixin l’aprofitament de places d’aparcament que poden ser gestionades amb els criteris exposats en el punt primer.

TERCER: Que l’aprofitament de la via pública (carrers i places) amb finalitat comercial sigui regulat adequadament per incentivar la reactivació de negocis, i no pas per convertir els carrers de Baix a Mar en espais estètics, freds i sense vida. D’altra banda, aquesta regulació impedirà arbitrarietat i donarà seguretat jurídica.

QUART: Que s’incentivi l’ús de les places Josep Valls Ivern i Antoni Roig per la ubicació de parades ambulants de fruita i verdura com s’havia fet fins ara, fent l’adaptació a la nova situació amb criteris de reactivació de serveis i en definitiva de vida de barri.

CINQUÈ: Insistint en els criteris dels punts anteriors, proposem la creació d’un mercadet de cap de setmana a la plaça Antoni Roig, o a la plaça Josep Valls Ivern.

I SISÈ: Que la materialització puntual de les propostes d’aquesta moció siguin debatudes en la Comissió d’Estudi adient amb la participació de tota la corporació, d’acord amb la llei, i que s’instrumentalitzin les vies de participació ciutadana necessàries per tal que sigui el barri qui decideixi com vol viure.

Els "Treballadors Electes" (o quan els polítics fan de funcionaris. Article de l'Eduard Rovira al "Som-Hi" del mes de març abril


ELS “TREBALLADORS ELECTES”. (O QUAN ELS POLÍTICS FAN DE FUNCIONARIS).

D’un temps ençà s’ha produït una dinàmica als ajuntaments que trobo que no és correcta: Cada cop més els regidors electes amb responsabilitat de govern deixen de fer política i fan de tècnics.

Quan l’electe en qüestió és especialista en la matèria, la cosa no és greu, però en qualsevol cas s’acaba per solapar la feina del funcionari. I sovint el funcionari està tècnicament més preparat (o al menys així hauria de ser si va obtenir la plaça en una contractació correcta).

El polític electe ha de tenir uns objectius polítics clars, i els tècnics han d’exercir el seu ofici per aconseguir el mandat del polític.

Dedicacions exclusives” i “dedicacions parcials”

Però com he dit, cada cop més, els polítics volen fer de gerents o una cosa així. Aquest posicionament fa que s’instal·lin en una rutina de funcionari i dediquen hores a gestionar el dia a dia en lloc de buscar l’acompliment dels objectius.

I aquí és on reivindiquen la seva dedicació: De la mateixa manera que han esdevingut “treballadors electes” han de tenir remuneració laboral, és a dir, cobrar per “dedicació parcial” (mitja jornada) o per “dedicació exclusiva” (jornada completa).

Que una població com la Torre tingui un alcalde amb “dedicació exclusiva”, és normal. Que hi hagi una regidoria estructurada de tal manera que les seves competències siguin complexes i necessitin un gran dedicació, és possible.

Però és inadmissible que, de 9 membres de l’equip de govern, 4 regidors (l’alcalde més 3) tinguin “dedicació exclusiva” i uns altres 2 tinguin “dedicació parcial” al 50%. I, si no hi fem res, això pot quedar arrodonit amb les societats municipals: Vejam quants “treballadors electes” tindran.

Si la feina la fan els regidors, què fan els funcionaris? I si la feina la fan els funcionaris, per què cobren “dedicacions” els regidors?

Eduard Rovira Gual
ERC