El 2009 ha de ser el punt de partida

En el primer número de El Torrenc, l’editorial feia referència a una nova etapa, un punt i a part. Què vol dir això?
-Doncs vol dir que a Esquerra, d’alguna manera, hem acabat un cicle. Deixem enrere una etapa on hem comès alguns errors, com entrar en un govern en minoria. Un cop dins d’aquest govern potser ens va faltar marcar més el territori, perquè veníem d’un final de mandat complicat, en què ja hi havia hagut discrepàncies en alguns temes claus com el carrer nou o el poliesportiu. Havíem detectat certes diferències en la manera de treballar entre els nostres socis i nosaltres i en el moment de redefinir el pacte no vam ser capaços de marcar prou bé la nostra posició i definir quines eren les nostres àrees. Hi va haver moltes interferències des d’àrees socialistes com l’alcaldia i entre tots no vam tenir clar el concepte de treball en equip. En aquest sentit, doncs, és ben clar que Esquerra va fallar, tant a l’hora d’entrar en un govern en minoria com de no marcar el nostre perfil. S’haurien d’haver fet esforços perquè entrés algú, però ens vam trobar amb massa intransigència.
Què ha canviat a Esquerra perquè hi hagi una nova etapa?
Dels errors se n’aprèn. Hem tingut situacions internes complicades, moments moguts dins el partit i això va fer que al mes de juliol hi hagués un punt d’inflexió. Va ser llavors quan els regidors ens vam posar absolutament a disposició de l’executiva nova del partit.
Vam invertir els termes i a partir d’aquell moment som els regidors qui anem al ritme del partit i no al revés. És l’executiva qui marca ara el perfil i l’estratègia a segur i els regidors fem la nostra feina a partir d’això a l’ajuntament. Hi ha un altre factor important. Hi ha un grup de gent jove, que comença a empènyer, que comença a néixer i que ha de ser el futur.
Aquest gent potser no serà qui tirarà el projecte endavant, però d’ells naixerà alguna cosa important, n’estic segur. I els que hi som ara hem d’ajudar que vinguin, que s’incorporin i que surti un projecte important.
En què es concreta aquest punt i a part?
Hem de ser capaços de generar un projecte per a Torredembarra i hem de ser capaços de contactar, d’arribar a la gent que té criteri sobre el que ha de ser aquest futur. A partir d’aquí hem d’escoltar-los sobretot, saber quines idees tenen i incorporar-les. A Torredembarra ha faltat escoltar a la gent i saber quin és el model que es vol. Aquesta nova etapa ha de servir per crear un grup fort, jove i amb idees.
Un bon exemple n’és El Torrenc. A banda d’escoltar a la gent, nosaltres també hem de comunicar-nos amb ells. Avui dia les noves tecnologies són essencials i en un poble com la Torre encara més. No podem comptar amb els mitjans locals, com es va poder demostrar ara fa unes setmanes amb tot l’afer de la regidora d’urbanisme, on no ens van publicar res. Per tant, hem de ser capaços nosaltres de treballar per tenir els nostres propis mitjans. El Torrenc ha d’aglutinar tot això i a partir d’aquí anar creant estat d’opinió i de debat. L’actual situació de Torredembarra.
Sembla que l’actual govern no vol que la gent conegui què passa a Urbanisme i l’afer dels 400.000 euros, oi?
Nosaltres vam ser els primers sorpresos. És la primera vegada que una moció que entra un grup polític no es pot arribar a debatre en un ple. Podríem imaginar que lo moció es perdria, però no se’ns podia passar pel cap que no deixessin ni que es debatés. És evident que l’equip de govern ha actuat d’una manera poc democràtica, ja que haurien d’haver deixat que aquesta moció arribés al ple. És una situació molt clara: una persona que té interessos urbanístics importants és impossible que pugui defensar els interessos públics. El mateix alcalde en el ple ens donava la raó, ja que ens va dir que la qüestió de la sentència l’havia portat ell i Maria Dolors Toda no hi havia participat. Precisament és això el que critiquem, que la regidora d’urbanisme no ens pugui orientar en una situació tan delicada i amb tants de diners pel mig, ja que ell hi està implicada directament. És per això que no deixarem que s’enterri el tema. En el proper ple o en el següent tornarem a presentar la moció i si caldrà modificarem algun punt perquè pugui entrar. I seguirem amb aquesta campanya per tal que tots els torrencs sàpiguen què està passant. La gent té dret a saber que l’ajuntament ha d’indemnitzar amb prop de 400.000 a la regidora d’urbanisme per haver comès una infracció urbanística durant la construcció.
Què hauria de ser important aquest 2009 a Torredembarra?
És un any complicat, ja que la crisi afectarà molt als Ajuntament i al de la Torre encara més. Caldrà fer un pressupost correcte i vigilar on van a parar les restriccions. Cal evitar que ni Serveis ni Cultura quedin massa minvats. Per exemple, amb el que ens ha costat crear entre tots una festa major amb cara i ulls, no podem anar cap enrere ara. S’ha de trobar l’equilibri i aprofitar, per exemple, el nostre personal i evitar els estudis tècnics de l’exterior. Hi ha també una sèrie d’inversions que són molt importants per a Torredembarra que ja estaven
projectades per l’anterior equip de govern (del qual formava part Esquerra). Es pot acabar el teatre auditori, el Teatret del carrer Santa Rosalia i la llar d’infants, unes obres bàsiques que l’actual equip tan sols ha de fer-ne el seguiment perquè s’acabin. Les inversions estan garantides, doncs, tot i que hi ha l’opció dels 2’5 milions d’euros que atorga l’estat per a projectes. Esquerra té clar que s’haurien d’aprofitar per fer cas del que es va dir en els Pressupostos participatius i apostar per la piscina coberta, la nova llar de jubilats o la remodelació de la Nacional 340, però l’equip de govern sembla que no ho veu així i considera molt més important fer un pàrquing a la zona de Filadors. De moment no ens han convocat a cap reunió, de manera que tot està encallat, però per alguna cosa haurien de servir els
Pressupostos participatius, oi?
Perquè ha de ser important aquest 2009 per Esquerra?
Per Esquerra ha de ser l’any de definir el grup i el projecte i que d’alguna manera es comencés a visualitzar. Hem de ser capaços de fer veure que darrere hi ha alguna cosa, que estem en un període de transició. El 2009 ha de ser el moment de generar la dinàmica de canvi, el punt de partida. Cal també engrescar els militants i tenir més presència al carrer. Si seguim treballant com hem acabat el 2008 es veurà un canvi important. S’ha de generar la il•lusió des d’ara, no només quan arribin les eleccions

Les magres perspectives del finançament

L’opinió pública i els partits polítics han centrat la discussió del finançament en el compliment o no de l’Estatut. Des del meu punt de vista, aquesta argumentació és perillosa, perquè l’Estatut va enumerar uns principis genèrics molt interpretables i genèrics. Així, efectivament la cistella d’impostos serà la prevista a l’Estatut (50% IRPF, 50% IVA, 58% especials) però la clau són els mecanismes d’anivellament fixats per l’Estat. Per calcular-los hi ha una combinació de les diferents demandes de totes les CCAA (població ajustada per dispersió, insularitat, superfície..). Algunes variables que haguessin pogut afavorir a Catalunya com la immigració o els costos diferencials (nivells de preus diferents) són absents. En canvi s’inclou la demanda andalusa de la població menor de 18 anys. No hi ha anivellament parcial sinó que s’anivellen totes i cadascuna de les competències de les CCAA.
Es crea un fons que ens afavoreix (competitivitat)però que serà compensat per un altre de signe contrari per les comunitats més pobres. L’arquitectura del model és molt dolenta. Respon a la filosofia del que tot canvïi perquè tot continuïi igual.
Es garanteix l’status quo de totes les CCAA: cap no hi perdrà. Per tant, l’única millora vindrà dels recursos addicionals que posarà l’Estat. Si es confirma que aquests seran entre 7.000 i 8.000 milions, la millora per a Catalunya estarà al voltant dels 1.500 milions d’euros, mentre que el dèficit fiscal supera amb escreix els 20.000 milions. En definitiva, un guany minso.

Elisenda Paluzie Hernández. Professora Titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per
la Universitat de Barcelona (1999).

Els fons estatals d'inversió local

Esquerra hem presentat per registre al govern de Masagué varies propostes on creiem que haurien d’anar destinats els diners dels Fons del Estatals d’Inversió Local que ha designat el govern Espanyol als municipis per invertir en obres públiques. Al nostre poble, hi ha destinats 2.500.000 que el govern municipal haurà de presentar els projectes aquest mes de gener.
Com què no ens han convocat a cap reunió per parlar d’aquest tema tant important per el nostre municipi. Nosaltres els hi varem exposar varies necessitats, tot i que entenem que n’hi ha moltes més, però en aquests hi han els projectes fets, que la que el govern presentarà, de moment no hi res elaborat i podem córrer el risc de perdre-ho tot, degut a que els terminis que exigeix l’estat son molt precipitats.

-Adequació de l ’antiga Ctra. Nacional 340 per convertir- la en una Rambla.
-Substitució d’enllumenat antic i adequació de la resta a la normativa de la Generalitat.
-Piscina coberta o arranjament i adequació de l’existent.
-La Plaça Joaquim Boronat.

Perquè hem decidit aquestes propostes entre tantes que ens manquen a Torredembarra?
L’antiga carretera, amb les modificacions que faci falta, ha de ser la connexió del poble amb baix a mar, perquè d’una vegada per totes, aquesta separació que per més impediments,es una gola de llop, es converteixi en un eix cèntric, de passeig i de comerç i sigui compartit per el barri i el nucli urbà, i així evitar tantes barreres. Hem de tenir en compte que l’entorn del Auditori si està en aquestes condicions, no lluirà ni convidarà, ni serà pràctic per acudir als actes que s’hi facin.
L’enllumenat públic no cal que l’expliquem gaires coses que a simple vista tothom ho pot comprovar, per estètica i per seguretat.
La piscina, sigui la mateixa o una de nova, es necessària per la nostra vila i si no mireu la quantitat de gent que es desplaça fora del municipi perquè a la nostra hi manquen tot tipus de condicions.
I la Plaça Joaquim Boronat, creiem que al estar situada dins del eix comercial i centre del poble, està en unes condicions tercermundistes. Amb una gran manca de seguretat en el paviment degut al deteriorament, manca d’espai per jugar els infants, manca de vegetació amb bancs per descansar i una font ruïnosa. Es evident que n’hi moltes mes de coses, com per exemple l’escorxador.
Però primerament, s’ha de decidir molt clarament els usos en que ha d’estar destinat i per fer-hi un casal juvenil, creiem que existeixen altres indrets que amb unes reformes mínimes es podria posar en funcionament per iniciar-ho, com per exemple el Casal.
Ara al que no estem d’acord es que aquests diners es destinin tots amb el pàrquing que es vol fer a Filadors. Creiem que hi ha altres sistemes per construir aquest pàrquing i que al poble no li costarien ni un Euro. Un pàrquing que si l’ha d’explotar l’Ajuntament, acabarà seguen gratuït i només comportarà despeses molt elevades al nostre Ajuntament. Un pàrquing que per molt necessari que sigui, estarà ple dos mesos a l’any, i la resta, a la meitat. Una obra que si no s’arregla i s’adequa l’espai públic que quedarà a sobre, i que ha de ser zona verda, què passarà, que hi posaran cotxes, també per estacionar?
Pensem que primer hem d’anar per prioritats i deixar el nostre poble en condicions i desprès ja anirem per altres obres que també son necessàries , però no tant . Si no mai tindrem una vila, arreglada, cuidada, amb eixos que siguin agradables de creuar, tant per els vianants com per els automòbils . Es una bona imatge general la que hem d’aconseguir i que en puguem gaudir tot l ’any, no només al ’estiu, com serà el pàrquing de Filadors.
Creiem que per la motivació que s’han creat aquest fons i que es per donar feina a la gent que està en atur, seria millor moltes obres de petita envergadura amb la finalitat de que hi poguessin participar més nombre d’empreses o que el propi Ajuntament les realitzes contractant gent de l’atur.